Avaluen la capacitat de revegetació natural de la Pletera
L'assaig es va iniciar a l'octubre i novembre, quan es van recol·lectar llavors i plantes d'espècies presents a la zona
14.03.2016 | 07:14
Un moment del trasplantament de testos a la Pletera.
eva colomina
L'ESTARTIT | DDG
Tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i de
l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí avaluen
la capacitat de revegetació natural de la maresma de la Pletera, àmbit
on el projecte Life Pletera està creant el nou sistema de llacunes. Els
biòlegs analitzen com s'adapten i com recolonitzen l'espai diferents
espècies que s'han trasplantat manualment en la parcel·la on abans de
l'estiu es va fer la prova pilot del projecte de desurbanització i
restauració ambiental. Es vol determinar quin és el seu percentatge de
supervivència i quina evolució segueixen per valorar fins a quin punt
caldrà o no revegetar manualment el nou àmbit de maresma que s'està
desenvolupant.L'assaig es va iniciar a l'octubre i novembre, quan es van recol·lectar llavors i plantes d'espècies presents a la zona, com la salicòrnia, el jonc marí, la salsola i el plantatge marí i es van plantar en testos. Els mesos següents es va fer un seguiment i es va concloure que van tenir una gran capacitat de supervivència en el viver temporal. Posteriorment, es van trasplantar al sector on abans de l'estiu s'havia fet la prova pilot i, fins al moment, s'ha constatat que sobreviuen amb èxit. Però caldrà esperar a la tardor per tancar l'estudi, quan es produeixi el procés de maduració de les llavors i s'incrementa la seva capacitat de dispersió. Llavors es determinarà en quin grau colonitzen de forma natural l'espai i si caldrà actuar-hi manualment per ajudar el procés.
TRET DE http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/03/13/avaluen-capacitat-revegetacio-natural-pletera/772361.html
Projecte LIFE Pletera
VÍDEO SOBRE L'ESTAT INICIAL DE L'ÀMBIT D'ACTUACIÓ DEL LIFE PLETERA
El projecte Life Pletera inclou la realització d'un document audiovisual per deixar constància de la transformació experimentada per l'espai, ajudar a divulgar-lo i contribuir a la sensibilització social. L'adjudicatari del concurs per a la seva realització és l'empresa Ingloba Group, amb seu a Tiana (Barcelona), que està enregistrant l’evolució dels treballs des de diferents punts de vista. Compartim amb tots vosaltres un vídeo molt complert que mostra l'estat inicial de l'espai abans d'iniciar-se les obres de desurbanització, el passat 5 de novembre. Hi ha imatges realment espectaculars, captades amb dron, que mostren tot l'àmbit d'actuació i insinuen el potencial mediambiental i d'atractiu turístic que pot tenir un cop restaurat. En breu, compartirem un nou vídeo on es podrà veure com avancen els treballs i la ràpida transformació que està experimentant l'espai.
La restauració dels aiguamolls de l´Estartit avança
Els treballs contemplen també que el sistema respongui adequadament a les previsions de canvi climàtic
23.11.2015 | 16:28
TORROELLA DE MONTGRÍ | EFE La restauració dels aiguamolls del nucli de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí, en ple parc natural, avancen gràcies al projecte europeu Life Pletera, que permet restaurar els ecosistemes d'aquest tros de costa, que es va urbanitzar parcialment en els anys 80.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha visitat les obres que permeten recuperar un espai on es van posar en marxa passejos, accessos i un sol bloc d'habitatges dels sis planejats.
Vila ha destacat l'actuació en el marc de les quals es realitzen en aquesta Comunitat Autònoma "de desclassificació de terra i desurbanització".
Segons el conseller, es tracta de recuperar "espais que tenen interès natural objectiu o que havien patit una degradació important".
El Life Pletera, que finança més del 75 per cent d'una inversió de 2,5 milions d'euros, permet aquesta actuació en un parc natural on es troba la desembocadura del riu Ter.
El professor d'ecologia de la Universitat de Girona (UdG) Javier Quintana, un dels responsables del projecte, ha explicat que se substitueix "la zona parcialment urbanitzada per un aiguamoll funcionalment actiu".
Per fortuna, l'àrea que es va colonitzar amb material de construcció va deixar algun tros d'aiguamoll que ha conservat "les característiques adequades i el global no es va degradar del tot, la qual cosa facilita la recuperació en la qual es treballa ara", ha detallat Quintana.
Els treballs contemplen també que el sistema respongui adequadament a les previsions de canvi climàtic, amb increment del nivell del mar i més freqüència de pertorbacions intenses, i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt.
Les accions previstes inclouen la desurbanització del passeig costaner i els seus espais adjacents i, posteriorment, la recuperació de la zona humida, a la vegada que s'incrementa la capacitat de fixació de carboni d'aquests sistemes i es contribueix així a la reducció d'emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.
El projecte facilitarà l'augment dels nuclis de població del 'aphanius iberus', un peix endèmic de la Península Ibèrica, i les llacunes s'han dissenyat en forma de mosaic d'aigua, que es manté independent quan el nivell de l'aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l'entrada de depredadors.
La base de les maresmes de la Pletera està en bon estat
18.05.2015 | 07:13
L'ESTARTIT | DDG El substrat argilós de l'antiga maresma de la Pletera, a l'Estartit, conserva força bé la seva estructura, segons es desprèn dels sondejos que s'han realitzat en un dels sectors que seran desurbanitzats i restaurats. L'estudi forma part de la prova pilot del projecte Life Pletera, que es va iniciar el 31 de març, amb l'objectiu d'avaluar científicament aspectes diversos relacionats amb la qualitat del sòl o la capacitat d'adaptació de la vegetació.Una màquina excavadora ha realitzat 17 cates, que han permès veure amb detall quina és la capa de material amb què es van enterrar els aiguamolls i, també, conèixer en quin estat es troba la base original. Les cates no s'han fet en el passeig, on es preveu que l'estructura del terreny sigui molt diferent, per la presència de runes i d'altres elements de l'obra.
Tot i que s'estan enllestint els estudis del material extret, els responsables científics del projecte Life Pletera valoren molt positivament els resultats d'aquesta primera prospecció, per dos motius.
Per una banda, perquè el material de rebliment aportat es composa majoritàriament de còdols i de sorres, i no hi ha runes o material de rebuig. Això fa que estigui ben diferenciat del substrat argilós de la maresma antiga, cosa que facilitarà la seva retirada sense alterar els substrats original. Així mateix, la tipologia i qualitat del material de rebliment fa que aquest, un cop retirat, es pugui utilitzar per a diferents actucions. Per altra banda, el fet que es conservi en força bon estat l'estructura original de llims, facilitarà la futura recolonització de la vegetació pròpia de la maresma. Tot i així, s'observa que en alguns punts està força compactat, per la pressió excessiva del material acumulat a sobre. Per això, durant la prova pilot, en determinats sectors es fragmentarà el terreny per comprovar com evoluciona la recolonització.
Les 17 cates s'han fet al llarg de les cinc illes que es desurbanitzaran i restauraran. A partir d'aquesta setmana, les màquines actuaran en la tercera illa. S'actuarà en una superfície d'uns 4.300 metres quadrats, d'on es retiraran uns 6.000 metres cúbics, després de rebaixar el terreny uns 70 centímetres.
Projecte pioner per restaurar la Pletera a l’Estartit
Un programa Life desurbanitzarà i recuperarà les antigues maresmes
JOSEP PASTELLS L’Estartit
Entre la gola del Ter i els Griells, a primera línia de mar, la urbanització inacabada de la Pletera de l’Estartit envaeix des del 1986 l’espai que anteriorment ocupaven un conjunt de llacunes costaneres de gran valor ecològic. A vista d’ocell, el passeig que discorre paral·lel a l’avinguda Illes Medes fa pensar en una pista d’aeroport inutilitzada; i les rotondes, també inservibles, semblen punts d’aterratge per a helicòpters. Sobre el terreny, plaques de ciment malmès, muntanyes de runa i unes ostentoses i descontextualitzades columnes grises certifiquen la magnitud del disbarat. De les sis illes d’habitatges projectades a mitjans dels anys 80 només se’n va acabar construint una, però els aiguamolls, reblits i dessecats, van ser engolits per la golafreria urbanística.
Iniciativa ambiciosa i innovadora
Tot i que el projecte es va aturar el 1988 i, catorze anys després, el pla general de Torroella de Montgrí va transformar la zona en no urbanitzable, han hagut de passar gairebé 30 anys per iniciar la restauració d’aquest sector degradat. Es tracta, això sí, d’una iniciativa ambiciosa i molt innovadora, a l’avantguarda en les actuacions de recuperació i renaturalització d’espais naturals a Europa. El projecte Life Pletera, coordinat per la geògrafa Àgata Colomer i finançat en un 75% per la Unió Europea, destinarà 2.528.148 euros a eliminar les parts parcialment urbanitzades i retornar l’espai al seu estat original.
“L’objectiu és recuperar el sistema de maresmes, restituir el seu valor ecològic i convertir-lo en un recurs turístic mediambiental”, assenyala la coordinadora. Fins al 2018, Colomer vetllarà pel bon desenvolupament d’un projecte que és pioner a tot l’Estat i que també compta amb les aportacions de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat, la Diputació de Girona, la UdG i l’empresa pública Tragsa.
Les obres començaran al setembre, però fa dos mesos es va iniciar una prova pilot per avaluar científicament aspectes relacionats amb la qualitat del sòl i la capacitat d’adaptació de la vegetació i determinar com evoluciona el terreny durant la primavera i l’estiu.
Tres mètodes de treball
En total, s’han realitzat 17 cales que han permès esbrinar que el rebliment es compon majoritàriament de còdols i sorres i no hi ha runa o material de rebuig. Com que aquest material està ben diferenciat del substrat argilós de la maresma antiga, podrà ser retirat sense alterar el substrat original. I el fet que l’estructura inicial de llims es conservi en força bon estat facilitarà la futura recolonització amb vegetació pròpia de la zona. Un cop retirat el material acumulat, s’assajaran tres mètodes de treball per decidir quin és el més convenient: en una part no es farà cap actuació per valorar la capacitat de revegetació espontània, en una altra es descompactarà la capa de llims per oxigenar-la, i en una altra s’estendrà una capa de terra vegetal més superficial. Passat l’estiu es valorarà quin dels mètodes de restauració és més efectiu.
Després de retirar el passeig, demolint els diferents tipus de paviment i el mur i traient la base d’escullera del vial, es crearan llacunes i es recuperaran les comunitats de maresma. Un nou sistema format per tres llacunes d’inundació temporal amb una cota aproximada de 30 centímetres s’intercalarà amb tres llacunes d’inundació permanent amb una cota variable. També es preveu la creació d’una nova llacuna a l’oest de la de Fra Ramon. A la banda de saladar, a tres cotes diferents, hi haurà tres maresmes -nord, central i sud- que en total ocuparan 10,9 hectàrees. Al límit nord d’aquest espai es disposaran tres terrasses a diferents cotes que permetran establir un espai de transició escalonat entre la zona urbana i el sistema de llacunes i maresma.
El conjunt estarà format per bandes ordenades de manera paral·lela a la costa, d’acord amb l’estructura típica de la maresma litoral. A més de la banda formada por dunes mòbils i per un cordó dunar d’un quilòmetre, n’hi haurà tres més: de gradient -una barreja de materials sorrencs alternats amb substrats argilosos-, de llacunes permanents -nuclis de població de fartet, peix en perill d’extinció- i de saladar, maresma halòfila que permeti el sobreeiximent de les depressions d’inundació permanent.
Canvi climàtic, ecoturisme i art
Un dels objectius del Life Pletera és que el sistema respongui adequadament a les previsions del canvi climàtic (augment del nivell del mar i més freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt. Actualment l’espai està desfragmentat i alterat. Quan hi ha temporals de mar importants, per exemple, mobilitzen la sorra de la platja i la dipositen a les maresmes més properes, especialment a la zona amb el front de dunes més erosionat. Amb el sistema dunar ben estructurat, això seria pràcticament inapreciable. La restauració no tindrà només una incidència mediambiental, sinó també econòmica: garantirà un model turístic més sostenible.
El projecte de desurbanització i restauració de les maresmes incorporarà la mirada de cinc artistes visuals que faran un seguiment personal de l’evolució dels treballs i reflexionaran, des de la seva creativitat, al voltant del concepte de paisatge. Els responsables del projecte han buscat la complicitat d’artistes de diferents disciplines que poden aportar una visió heterogènia però tenen en comú l’interès per conceptes com paisatge, lloc, límit, frontera, memòria o usos de l’espai.
Es tracta de Jordi Morell (Salt, 1975), Joan Vinyes (Torroella de Montgrí, 1954), Esteve Subirah (Ullà, 1975), Isadora Wilson (Santiago de Chile, 1984) i Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975), que seran coordinats artísticament per Martí Bosch. Els seus treballs es desenvoluparan durant el procés d’execució del projecte, que està previst que finalitzi el juliol del 2018, i es materialitzaran en diferents suports, espais i intervencions. Poden acabar acompanyant els treballs de desurbanització o els de restauració o posar el focus en un lloc i/o moment determinat.
Tret de http://www.ara.cat/comarquesgironines/Projecte-pioner-restaurar-Pletera-lEstartit_0_1315068784.html
----
Projecte Life PleteraDesurbanització i recuperació de lafuncionalitat ecològica als sistemescostaners de la Pletera (2014-2018)-Resum del Pla de Comunicació-Memòria per al Premis Carles Rahola de Comunicació Local
http://www.premiscarlesrahola.cat/wp-content/uploads/2016/02/Memoria-Life-Pletera-per-als-Premis-Carles-Rahola.pdf
-----
MEDI_AMBIENT
El projecte Life Pletera ja té coordinadora per arrencar
La geògrafa Àgata Colomer ha estat designada per al càrrec pel seu coneixement dels aiguamolls del Baix Empordà
Vetllarà pel procés de desurbanització de l'àmbit durant els pròxims quatre anys
La geògrafa gironina Àgata Colomer ha estat designada, després d'un procés selectiu, coordinadora del projecte Life Pletera (2014-2018). Colomer, que ha assumit el càrrec fa pocs dies, ja tenia una vinculació acadèmica prèvia amb la Pletera. Durant el darrer any de carrera hi va dedicar un treball de recerca, en el qual analitzava el procés d'urbanització de tot aquest àmbit de maresmes litorals i el procés posterior de protecció dels aiguamolls del Baix Empordà, des d'un vessant social, polític i ambiental.
Colomer s'ha reunit amb l'alcalde, Jordi Cordon, la regidora de Medi Ambient, Sílvia Comas, i el director tècnic del Life Pletera, Xavier Quintana, per valorar sobre el terreny diferents aspectes relacionats amb el projecte de recuperació dels aiguamolls que van desaparèixer-hi el 1986 per la construcció d'un passeig i sis illes d'habitatges, de les quals només se'n va completar una.
Com a coordinadora tindrà la funció de vetllar pel bon desenvolupament d'un projecte de desurbanització pioner a tot l'Estat, que s'ha estructurat en quatre anualitats i en el qual hi ha implicat l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, la càtedra d'ecosistemes litorals mediterranis de la UdG, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l'empresa pública Tragsa.
Per Colomer, el projecte serà “una molt bona oportunitat per tornar a la població i a la natura el que els pertany, eliminant els últims vestigis d'una època d'urbanització desenfrenada, en què els ecosistemes litorals són els que, especialment, en van sortir més malparats”. La declaració de parc natural, primer, i la injecció de finançament europeu, ara, han de revertir la situació.
LA XIFRA
2,6
milions
és el pressupost per desurbanitzar la zona de la Pletera. Un 75% del cost serà subvencionat per la UE.
tret de http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/11-mediambient/808579-el-projecte-life-pletera-ja-te-coordinadora-per-arrencar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada